Durant anys l'Estat de Benestar (EB), ha exercit un paper important en la funció d'estabilitat econòmica i ordre polític. Per a això la població ha hagut d'acceptar un sistema, que genera desigualtat estructural.
Previ a l'esclat de la crisi, es va viure una època de creixement, que va fer que els sistemes de protecció s'afermessin en el compliment de l' assegurament de la cobertura mínima.
Van ser anys de bonança que, no obstant això, no es van aprofitar per consolidar una altra de les funcions més importants de l'EB: la redistribució.
Molt al contrari d'un ideal de redistribució associat a *nortes d'igualtat, s'ha aprofundit en la diferència, augmentant la dualitat social, gràcies a durs processos de privatització de serveis.
La cerca de realitats divergents a aquest escenari passa, en primer lloc, per entendre que la crisi no és passatgera, perquè és una crisi del sistema i per tant l'EB caurà amb ell. L'important és el trobar, una alternativa o alternatives possibles. Es tracta de repensar i reestructurar les actuals maneres de vida i organització social.
